
Demà, com tots sabreu, és el sorteig de la Grossa de Nadal. Moltes decepcions; i poques alegries que la televisió s'encarrega de fer més visibles als nostres ulls.
Jo he comprat un dècim a mitges amb la Sevim, la meva parella. Ella fa només cinc mesos que viu aquí i no havia jugat mai a la Grossa. Li han parlat tant del famós sorteig que li feia molta il.lusió adquirir un dècim. Li vaig dir que ja el compraria i ella em va posar com a condició que hi havia de sortir com a mínim un 1, ja que és el seu nombre de la sort.
Dijous, mentre anava a comprar al mercat, vaig passar per davant de l'administració de loteria i em vaig fixar en un nº, el 48131. Vaig trucar-la i li vaig dir que ja savia quin nº havíem de comprar. El vam comprar el dissabte al matí, apurant al límit el termini d'adquisició. Dissabte a la tarda mentre era a la feina, i fent broma amb una companya, vaig enganxar-li una etiqueta que hi havia en una poma que havia comprat unes hores abans i quan li vaig veure a la cara em vaig adonar que posava un nº: el 4131. Increíble, gairebé idèntic al nº que havia comprat. Però no havent-hi prou amb això, vaig haver de passar un nº de codi d'un incident a la feina a un supervisor i, oh sorpresa!, era el 811131, una altra sèrie amb els nombres del nostre dècim.
Quan ens vam veure després li vaig comentar el sorprenent fet i vam estar fent càbales amb les diferents xifres amb les que comptàvem, adonant-nos que fent una sèrie d'operacions sempre acabàvem en el màgic nº1. Mentre reiem i comentàvem el fet, encara va succeir una altra estranya casualitat; ens va aparèixer al costat del paper on apuntàvem les xifres una etiqueta amb un codi de barres on sortien tots els nº del nostre dècim i cap altre nº més, essent el nº1 el més repetit un cop més.
Deixant-nos endur per l'eufòria ens hem dit: i si es una premonició? I si estem destinats a que ens toqui el dècim? Per si de cas, i per tenir una prova d'una història que si expliquem després del sorteig i ens ha tocat el dècim ningú no s'ho creuria, en deixo constància aquí al blog.
Espero que demà siguem propietaris de 300.000 euros, però si no toca, no passa res; la loteria ja m'ha tocat coneixent a la Sevim, que és una persona fantàstica.
Si no em toca a mi, que us toqui a vosaltres. Molta merda!!!

